Diem el que pensem

El fenomen Albert Espinosa és imparable. Tot el que escriu ho converteix en fascinant. Els seus textos (cinematogràfics, teatrals o literaris) són muntanyes russes emocionals que et transporten de la llàgrima del riure a la de la tristesa en centèsimes de segon. Ho va fer amb “ 4aPlanta ”, “ Tu vida en 65’ ”, “ Va a ser que nadie es perfecto ”, “ Idaho y Utah ”, “El club de les palles”, “El món groc”, ...
Ara ho aconsegueix també com a director. “No me pides que te bese porque te besaré” és una adaptació teatral, escrita per ell mateix, amb algun que altre problema de ritme, de realisme dels personatges i de la resolució final.
Tot i això, els 7€ que val l’entrada estan del tot justificats. És més, la inversió és profitososa. M’atreveixo fins i tot a dir que és necessària. Aprendre a riure d’un mateix hauria de valer més de set euros.
I sí, potser algunes idees exposades en el guió són reincidents. Aprofitades dels seus relats anteriors. Els qui som seguidors seus ho notem. I potser alguna ens costarà acceptar-la de nou.
Personatges obsessionats per les palles – el club de las pajas –, planos dels personatges masturbant-se – 4a Planta –, por i dubtes previs al compromís d’un casament – Va a ser que nadie es perfecto –, acudits constants sobre la seva cama desmuntable – Idaho y Utah, Va a ser que nadie es perfecto –. Acudits que potser només es pot permetre ell. Què seria de mi si se m’acudís fer bromes sobre gent amb cadira de rodes, discapacitats mentals, etc. A casa meva, fins i tot, em mirarien malament. I els directors de l’emissora de ràdio en la que col•laboro em tancarien el micròfon. És per això que se m’acut preguntar:
- pot un no discapacitat fer humor de les disfuncions físiques i/o psíquiques dels altres?
- pot un no discapacitat fer humor de les disfuncions físiques i/o psíquiques dels altres?
- pot un no discapacitat fer humor de les disfuncions físiques i/o psíquiques dels altres?
No, no m’he equivocat amb el “cortar”/“pegar”. Ho he repetit tres vegades per poder-me donar resposta. NO US PERDEU LA PEL•LÍCULA i sabreu de què us parlo.
Escrit per Dani Arizmendi